Ús públic al Parc Natural de la Serra de Montsant
Les visites al Parc Natural de Montsant van generar un impacte econòmic directe a la zona de 4 milions el 2019, la qual cosa suposa que cada euro invertit al parc genera 8 euros al territori. Així es desprèn de l’estudi L’ús públic al Parc Natural de la Serra de Montsant: afluència, freqüentació i caracterització de visitants, tancat el passat mes de març. És la primera vegada que el Parc Natural de Montsant compta amb una anàlisi acurat i precís de la freqüentació de visites i el perfil de visitants.
Aquest estudi ha estat liderat per la Dra. Estela Inés Farías (professora de l’INEFC de Lleida) en col.laboració amb el Dr. Serni Morera (freelance), i l’Investigador en Formació Victor Dorado.
Es pot consultar la informació del projecte aquí.

Live Talk – Esport com a eina de prevenció del Bullying
Aquest dijous 7 de maig podreu seguir gratuïtament el Live Xat organitzat pel Barça Innovation Hub sobre l‘esport com a eina de prevenció del Bullying. Es tracta d’una trobada online amb experts i expertes en la matèria, on es parlarà de la força de l’esport com eina innovadora de prevenció del Bullying.
Trobada digital: Educació Física confinada
El Col·legi de Professionals de l’Activitat Física i l’Esport de Catalunya (COPLEFC) ha organitzat una trobada digital on varis professionals debatran sobre el paper de l’Educació Física durant aquest període de confinament. L’esdeveniment tindrà lloc el dimarts 28 d’abril a les 16:00 hores. Inscripció gratuïta aquí.
Un juego de caballeros (The English Game): Història, futbol i mirada social
Saps que en els seus inicis estava prohibit pagar als jugadors de futbol?

Un juego de caballeros – Netflix, 2020
A la sèrie “Un juego de caballeros” (The English Game, en el títol original), s’explica molt bé els orígens d’aquest esport a l’Anglaterra del s. XIX. Es veuen, en 6 capítols, algunes de les característiques principals de la configuració de l’esport modern:
– La DEMOCRATITZACIÓ: en pocs anys, al futbol ja no hi jugaven només homes blancs de classe benestant que havien estudiat a la universitat (on el van formalitzar), sinó també la classe obrera en ple desenvolupament de la revolució industrial.
– La PROFESSIONALIZACIÓ: les primeres regles deien que no es podia pagar a cap jugador, però algú es va adonar que hi havia una oportunitat de negoci i era la manera que la classe obrera, amb llargues jornades laborals i condicions socials molt difícils, hi pogués accedir. La professionalització del futbol va marcar una altra gran diferència amb el rugbi… que es mantindria amateur durant moltes més dècades.
– Els inicis de la MASSIFICACIÓ: a convertir-se en un espectacle de masses, que desperta emocions -fins i tot passions –, i genera cohesió i sentit d’identitat.
– La relació amb la INDUSTRIALITZACIÓ i com creix un mercat de consum al voltant de l’esport.
– L’efecte del PROCÉS DE CIVILITZACIÓ en la configuració de les normes del joc, i també les primeres situacions de VIOLÈNCIA EN L’ESPORT (hooligans). (Potser una de les poques coses que no es veu, i que també segur que hi havia, són les APOSTES al voltant de l’esport… a la sèrie, no apareix, tot i que tal i com ens explicava Richard Mandell hi van tenir un paper ben important…).
– Com es comencen a multiplicar les ORGANITZACIONS de l’esport (clubs i federacions) i com van anar aprenent a funcionar.
– El futbol com COTO MASCULÍ: Les dones no juguen, i sembla que ni s’ho plantegen. Se les veu evocades al rol que tenien en aquella època: la maternitat. -Si bé no les representen passives i pàmfiles, sinó tot al contrari, lluitadores i amb iniciativa, en totes les classes socials, cadascuna des de la seva posició. No seria fins la I Guerra Mundial que hi començarien a jugar, mentre els homes eren al front.

Un juego de caballeros – Netflix, 2020
I no només ens expliquen els orígens de l’esport, també ens presenten:
- Les lluites de la classe obrera i les desigualtats socials existents a l’època;
- Diferents tipus de masculinitats, allunyades dels tòpics i els models tradicionals;
- Diferents tipus de relacions entre pare-fill, diferents maneres de viure la maternitat, i diferents tipus de relació entre parelles heterosexuals;
- La violència masclista;
- La importància del DIÀLEG i la vivència directa per trencar els estereotips i PREJUDICIS al voltant dels col·lectius amb qui no tenim contacte.
En resum, una sèrie molt recomanable!
Dra. Susanna Soler Prat
Professora d’Història de l’Activitat Física i l’Esport, INEFC Barcelona
Anna Vilanova, membre de l’equip editorial de la nova revista Sociología del Deporte
La publicació sorgeix amb el propòsit de crear un espai de reflexió i debat al voltant del fenomen esportiu des de la perspectiva de les ciències socials. Pretèn connectar, des del rigor científic, les principals teories i corrents de la sociologia -i altres disciplines afins (antropologia, història, psicologia social, ciències de l’esport, filosofia, política…)- amb el debat intel·lectual del nostre temps. Promou l’estudi del fenomen esportiu com expressió de la realitat social, i anima a analitzar els fets i canvis socials a través de l’esport. Per tant, la revista està oberta al conjunt d’investigadors i investigadores de les ciències socials, amb independència del seu grau d’especialització.
Sociología del Deporte (SD) inicia la seva publicació en 2020 amb periodicitat semestral, en format paper i electrònic. Desitja convertir-se en una publicació de referència internacional, amb vocació d’integrar els debats existents al voltant del fenomen esportiu a Espanya, Europa, Llatinoamèrica, i la resta del món. Per aquest motiu, la revista publica contribucions en castellà i anglès.
Tota la informació, al web de la revista.
Susanna Soler a Catalunya Ràdio
El passat 8 de març, Dia de la Dona Treballadora, la investigadora del GISEAFE Susanna Soler va participar al programa “El Suplement” de Catalunya Ràdio, on va abordar temes com ara el foment de l’esport femení o l’educació per a la igualtat mitjançant l’educació física. El programa complert es pot escoltar aquí.
Ingrid Hinojosa participa a la taula rodona “Dona i l’Esport: reptes i futur en la promoció i visibilització de la dona en l’esport”
La investigadora del GISEAFE va participar, com a representant de l’estament acadèmic, en aquest espai d’anàlisi i debat des de diferents entitats vinculades a l’àmbit esportiu. En aquest acte va estar acompanyada per Afra Blanco, sindicalista i ex-jugadora professional de bàsquet; i Mercè Jofra, responsable de promoció esportiva de l’Institut Barcelona Esports.
Pau Mateu a Brasil
L’investigador del GISEAFE Pau Mateu va realitzar una estada de recerca a la Escola de Educação Física e Esporte de Ribeirão Preto de la Universidade de São Paulo (Brasil). Durant quatre mesos, va comptar amb el suport del Dr. Renato Francisco Rodrigues Marques, especialista en Sociologia de l’Esport. Aquesta experiència va ser compartida al Seminari de Recerca que va tenir lloc a l’INEFC el passat 11 de febrer.
Publicació a Journal of Physical Activity and Health

La investigadora del GISEAFE Estela Estela Farías-Torbidoni i Demir Barić han publicat un nou article a la revista Journal of Physical Activity and Health. Aquest treball analitza la influència dels descriptors sociodemogràfics, de viatge, de motivació i d’opinió sobre la probabilitat de participar en un comportament sedentari de les persones visitants d’un espai natural protegit.
Farías-Torbidoni, E., & Barić, D. (2019). Make Them Move: Understanding Visitors’ Sedentary Behavior in Protected Natural Areas. A Case Study in Spain. Journal of Physical Activity and Health, 16(12), 1129-1137. Doi:10.1123/jpah.2018-0646









