Grup d'Investigació Social i Educativa de l'Activitat Física i l'Esport

Marcos Vinícius Ribeiro de Castro Simão, Manel Llena i Estela I. Farías-Torbidoni han publicat recentment a la revista Environmental Management l’article “Trail Management Terminology and Decision-Making: A Conceptual and Practical Framework”.

L’estudi analitza la terminologia utilitzada en la gestió de senders en espais naturals protegits i mostra que conceptes com rehabilitació, restauració, renaturalització o recuperació sovint s’utilitzen de manera inconsistent en la literatura científica i en la pràctica de gestió. Aquesta manca d’un llenguatge clar pot dificultar tant la comunicació entre disciplines com la presa de decisions en la gestió dels senders.

A partir d’una revisió sistemàtica de la literatura, els autors proposen un marc conceptual que organitza els principals termes relacionats amb els impactes als senders, la creació de nous itineraris, el manteniment i la reversió dels processos de degradació. A més, presenten un diagrama de presa de decisions que pot ajudar els gestors d’espais naturals a seleccionar les intervencions més adequades segons els objectius de gestió i conservació.

Els resultats posen de manifest que una terminologia més clara pot contribuir a millorar la comunicació entre investigadors i gestors, facilitar la identificació de llindars ecològics i afavorir una gestió dels senders més coherent i efectiva en espais naturals protegits.

Ribeiro de Castro Simão, M. V., Llena, M., & Farías-Torbidoni, E. I. (2026). Trail management terminology and decision-making: A conceptual and practical framework. Environmental Management. https://link.springer.com/article/10.1007/s00267-026-02394-4

Ja està disponible el Playbook “How to make sport events more sustainable. A guide for responsible organisers”, una guia pràctica i estratègica per impulsar la sostenibilitat en els esdeveniments esportius, dissenyada per ajudar a integrar-la en totes les fases del cicle de l’esdeveniment (abans, durant i després de la seva celebració), des d’una perspectiva ambiental, social i econòmica. La publicació s’emmarca dins del projecte europeu Green Games, cofinançat per la Unió Europea (Project ID: 101181048), amb l’objectiu de donar suport a la transició cap a esdeveniments esportius més responsables, inclusius i resilients a Europa i més enllà. El Playbook ofereix orientació concreta per a administracions públiques i organitzadors, aportant eines pràctiques, recomanacions i exemples reals que permeten incorporar la sostenibilitat com a element central en la planificació i gestió d’esdeveniments esportius.

Una guia basada en coneixement i experiència pràctica.

El document es fonamenta en una revisió exhaustiva de literatura científica i tècnica (literatura científica i grisa), així com en entrevistes realitzades a gestors i organitzadors d’esdeveniments esportius de diferents nivells. Aquest treball s’ha desenvolupat en el marc del Work Package 2 (WP2) del projecte Green Games, liderat per l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya (INEFC).

Entre els continguts principals del Playbook destaquen:
• Principis bàsics de sostenibilitat aplicats als esdeveniments esportius.
• Recomanacions específiques segons el tipus d’actor (administracions, organitzadors, voluntariat, participants i comunitats locals).
• Llistes de verificació pràctiques per facilitar-ne la implementació.
• Bones pràctiques internacionals i exemples reals.
• Indicadors i eines per mesurar, avaluar i comunicar resultats.
• Recursos clau, estàndards i plataformes de referència en sostenibilitat.

La guia no només busca reduir els impactes negatius, sinó també promoure la creació de llegat, el desenvolupament local i l’alineació amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), posicionant l’esport com un agent real de canvi social i ambiental.

El Playbook s’adreça principalment a:
• Autoritats públiques (responsables locals, regionals i nacionals).
• Organitzadors d’esdeveniments esportius, incloent federacions, clubs, empreses privades, associacions i ONG.

A més, incorpora orientacions complementàries per al voluntariat, els participants i les comunitats locals, sempre des de la perspectiva del lideratge de les administracions i els organitzadors en la transició cap a la sostenibilitat.

El document ha estat elaborat per:
• Estela Inés Farías-Torbidoni (Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya – INEFC).
• Maira Ulloa Hernández (Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya – INEFC).
• Sara Hamza-Mayora (Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya – INEFC).
• Bojana Jovanovska (Sport Social Solutions, North Macedonia).

Col·laboradors:
• Fernanda González (INEFC).
• Agustín Cebe (INEFC).
• Susana Monserrat-Revillo (Loughborough University).

Socis del projecte Green Games:
• European Network for Innovation and Knowledge (EUNIK).
• Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya (INEFC).
• Olympic Committee of Serbia.
• Romanian Olympic and Sports Committee.
• Skopje Belgrade Running Club.
• Sport Innovation Hub SL.
• Sport Social Solutions.

El document complet es pot consultar al següent enllaç:
https://green-games.eu/wp-content/uploads/2026/02/Playbook-for-Green-Games.pdf

Víctor Dorado i Estela I. Farías-Torbidoni han publicat recentment a la revista eco.mont – Journal on Protected Mountain Areas Research and Management l’article “The main determinants influencing the spending of mountaineering in Spain’s Protected Natural Areas: the significance of crowding perception”.

L’estudi analitza la despesa directa de muntanyencs en cinc cims emblemàtics d’Espanya (Mulhacén, Monte Perdido, Aneto, Pica d’Estats i Pedraforca) i identifica quins factors influeixen en la probabilitat de gastar al territori. Els resultats mostren diferències significatives entre cims i assenyalen com a determinants clau la muntanya visitada, la durada de l’estada, la mida del grup i el fet de pernoctar a la zona.

Un dels resultats més rellevants és que la percepció de massificació redueix la probabilitat de gastar, mentre que la sensació de no-saturació s’associa amb una millor experiència i una major contribució econòmica local. L’article posa en relleu la importància de gestionar l’ús públic no només per protegir el medi natural, sinó també per afavorir un turisme de muntanya més sostenible i beneficiós per al territori.

Dorado, V., i Farías-Torbidoni, E. I. (2026). The main determinants influencing the spending of mountaineering in Spain’s Protected Natural Areas: The significance of crowding perception. eco.mont, 18(1), 17–27. https://austriaca.at/?arp=0x0041241

Vanessa Teles da Mota, Estela I. Farías-Torbidoni i Catherine Pickering han publicat recentment a la revista Journal of Outdoor Recreation and Tourism l’article “Visitation to National Parks: Harnessing user-created content from a citizen science platform to assess temporal and spatial patterns in tourism and recreation”.

L’estudi analitza més de 96.000 observacions geolocalitzades generades per persones usuàries de la plataforma de ciència ciutadana iNaturalist en els 16 parcs nacionals d’Espanya (2015–2024). A partir d’aquestes dades, la recerca identifica on, quan i com visiten els parcs els turistes de natura i quins elements de biodiversitat valoren més.

Els resultats mostren que les dades d’iNaturalist correlacionen fortament amb les estadístiques de visitació oficials i permeten detectar patrons espacials i temporals de l’ús públic, incloent-hi la pressió a les zones de major trafeg pel sistema de senders o els punts on les visites es produeixen fora del traçat, sovint associades a l’observació de flora i fauna. En alguns parcs, més del 80 % de les observacions es concentren a prop de les sendes principals, mentre que en altres (com Doñana o Sierra Nevada), una part substancial es produeix fora de camins, mostrant interaccions específiques amb la biodiversitat (aus, insectes, espècies endèmiques).

L’article evidencia que les dades de ciència ciutadana són una font potent, gratuïta i complementària als mètodes tradicionals (aforadors, comptadors, enquestes) i poden ajudar directament en la presa de decisions de gestió: identificar zones sensibles, anticipar episodis de massificació i optimitzar la localització d’infraestructures i recursos.

Així, la investigació obre una nova via per incorporar les tecnologies participatives i les dades obertes en la gestió del turisme de natura i la conservació en espais naturals protegits.

Teles da Mota, V., Farías-Torbidoni, E. I., & Pickering, C. (2025). Visitation to National Parks: Harnessing user-created content from a citizen science platform to assess temporal and spatial patterns in tourism and recreation. Journal of Outdoor Recreation and Tourism, 52, 100976. https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S2213078025001227?dgcid=coauthor

Sara Hamza-Mayora i Víctor Labrador-Roca (INEFC – GISEAFE) i Rocío Fernández-Piqueras (Universitat Catòlica de València) han publicat recentment a la revista Journal of Outdoor Recreation and Tourism (Elsevier) l’article “Recommender Systems for Hiking and Mountaineering: A Conceptual
Framework and Evaluation of Leading Outdoor Apps”.
L’estudi proposa un marc conceptual per comprendre com funcionen els sistemes de recomanació (RS) basats en intel·ligència artificial (IA) en les aplicacions de senderisme i muntanyisme, i analitza fins a quin punt aquestes plataformes incorporen els elements clau per oferir recomanacions personalitzades i responsables.
L’anàlisi se centra en les cinc apps més utilitzades a escala global i europea —Komoot, Outdooractive, Strava, Wikiloc i AllTrails—, examinant com fan servir les dades per recomanar itineraris adaptats a cada usuari.
A partir d’una revisió de la literatura científica i d’una anàlisi de la documentació legal de les apps (termes d’ús i polítiques de privacitat), s’ha desenvolupat un model amb quatre dimensions: usuari, contingut, context i comunitat. Aquest model sintetitza els elements clau perquè els sistemes de recomanació en esports a l’aire lliure recomanin rutes més rellevants, útils i adaptades a l’usuari.
Els resultats mostren que només Strava i AllTrails integren totes les dimensions del model, mentre que la resta presenten mancances en personalització i un ús limitat de dades individuals o col·lectives. També es detecta una tendència a prioritzar el contingut més popular, fet que pot reduir la diversitat de rutes i afavorir la concentració de visitants, amb conseqüències per a la gestió i conservació dels espais naturals.
L’article subratlla que la digitalització està transformant l’experiència recreativa i defensa la necessitat d’uns sistemes més transparents, equitatius i inclusius. Des d’una perspectiva aplicada, els resultats ofereixen evidències útils per a la gestió d’espais naturals protegits i reclamen una major col·laboració entre gestors i desenvolupadors d’apps per millorar la qualitat, la diversitat i la sostenibilitat de les recomanacions digitals.

Hamza-Mayora, S., Labrador-Roca, V., i Fernández-Piqueras, R. (2025). Recommender systems for hiking and mountaineering: A conceptual framework and evaluation of leading outdoor apps. Journal Of Outdoor Recreation And Tourism, 52, 100959. https://doi.org/10.1016/j.jort.2025.100959

Maira Ulloa-Hernández, Jordi Seguí-Urbaneja i Estela I. Farías-Torbidoni han publicat recentment a la revista Journal of Sustainability Research l’article “Development and Validation of a Questionnaire for Assessing Sustainability in Sporting Events in Natural Areas: A Mixed Approach with Qualitative Validation and Preliminary Quantitative Analysis”.

En l’estudi es presenta i valida un qüestionari per avaluar la sostenibilitat dels esdeveniments esportius en espais naturals. L’estudi combina fases qualitatives i quantitatives i dona com a resultat una eina amb 44 ítems repartits en set dimensions que cobreixen aspectes ambientals, socials i econòmics.

La recerca revela que, tot i que la majoria d’organitzadors reciclen i reutilitzen materials, encara hi ha mancances rellevants en qüestions com la gestió del transport o la compensació de la petjada de carboni. Per exemple, menys d’un terç dels esdeveniments van aplicar mesures per reduir l’impacte de la mobilitat i només un percentatge molt reduït va obtenir alguna certificació ambiental.

Aquest qüestionari es planteja com una eina pràctica i innovadora que pot ajudar organitzadors i institucions a identificar fortaleses i febleses i, sobretot, a avançar cap a una gestió més sostenible dels esdeveniments esportius que tenen lloc en entorns naturals.

Ulloa-Hernández, M., Seguí-Urbaneja, J., & Farías-Torbidoni, E. I. (2025). Development and validation of a questionnaire for assessing sustainability in sporting events in natural areas: A mixed approach with qualitative validation and preliminary quantitative analysis. Journal of Sustainability Research, 7(3), e250055. https://doi.org/10.20900/jsr20250055

Aitor Àvila Callau, Maitane Erdozain, Estela Inés Farías-Torbidoni i Sergio de-Miguel han publicat recentment a la revista Environmental Management l’article Linking Forest Planning and Recreational Trail Design: A GIS Approach for Enhancing the Social Use of Forests.

Aquest estudi presenta una metodologia pionera que integra la planificació forestal i el disseny de senders recreatius mitjançant sistemes d’informació geogràfica (GIS), amb l’objectiu de millorar l’ús social dels boscos a Catalunya. Els resultats mostren que només un 14% dels rodals forestals amb objectius socials (FSMSO) estan connectats a senders oficials. Per això, es van generar 604 rutes alternatives per establir connexions noves, de les quals només el 13% presenten una alta viabilitat per a la seva homologació.

L’estudi destaca el paper clau dels boscos de ribera, que tot i ocupar una àrea limitada, són els més ben connectats i amb més potencial recreatiu, i proposa criteris concrets per avaluar la viabilitat de nous accessos tenint en compte la pendent, el tipus de camí i l’objectiu de gestió forestal.

Es reclama una millor integració entre la planificació forestal i la gestió de l’ús públic, així com l’establiment de marcs normatius que regulin els impactes ambientals i els conflictes de propietat associats a l’accés recreatiu als boscos, especialment en contextos mediterranis com el català.

Àvila Callau, A., Erdozain, M., Farías-Torbidoni, E.I. et al. Linking Forest Planning and Recreational Trail Design: A GIS Approach for Enhancing the Social Use of Forests. Environmental Management 75, 2150–2168 (2025). https://doi.org/10.1007/s00267-025-02199-x