Grup d'Investigació Social i Educativa de l'Activitat Física i l'Esport

Marcos Vinícius Ribeiro de Castro Simão, Estela Inés Farías-Torbidoni, Víctor Dorado i Manel Llena han publicat recentment l’article “Trail erosion assessment and monitoring in natural areas: a comparison of traditional and high-resolution topographic surveying methods” sobre metodologies innovadores per a l’avaluació i monitoratge de l’erosió en senderes recreatives d’espais naturals a la revista Environmental Monitoring and Assessment.

L’estudi analitza i compara cinc mètodes per avaluar i monitorar l’erosió de senders en espais naturals: dos de tradicionals —l’àrea de secció transversal (CSA) i la profunditat màxima (MaxD)— i tres de topografia d’alta resolució —l’escaneig làser terrestre (TLS), la fotogrametria SfM amb càmera d’acció (SfM-AC) i la fotogrametria SfM amb dron (SfM-UAS). La recerca es va dur a terme en dos trams de sender del Parc Natural del Moncayo, amb dues campanyes de mostreig separades per 34 dies, per analitzar tant l’erosió històrica com els canvis a curt termini.

Els resultats mostren que el mètode utilitzat influeix de manera significativa en les estimacions d’erosió. En particular, els mètodes tradicionals poden introduir errors no detectats perquè no permeten quantificar la incertesa de la mesura. En canvi, els mètodes de topografia d’alta resolució ofereixen resultats més precisos i consistents, i no presenten diferències significatives entre ells, fet que reforça la seva robustesa per al seguiment dels canvis en la superfície dels senders.

L’article destaca especialment el potencial de la fotogrametria amb càmera d’acció (SfM-AC), que emergeix com l’alternativa més viable entre els mètodes d’alta resolució, ja que combina baix cost, simplicitat operativa i bon rendiment tècnic. A més, aquesta tècnica permet generar ortomosaics i mapes georeferenciats d’erosió i deposició amb gran detall, útils per identificar patrons espacials de degradació, escorrentia o alteracions localitzades sobre el terreny.

La investigació assenyala també que l’elecció del mètode ha d’adaptar-se a les característiques del sender, als objectius de l’estudi i als recursos disponibles. Mentre que els mètodes tradicionals poden continuar sent útils per al seguiment rutinari i de baix cost, les tècniques d’alta resolució ofereixen un suport més sòlid per a la gestió basada en evidències, especialment en contextos on cal detectar canvis subtils, delimitar zones vulnerables o planificar actuacions de manteniment i conservació.

Així, l’estudi obre noves oportunitats per incorporar tecnologies topogràfiques avançades al monitoratge dels impactes recreatius en espais naturals protegits, millorant la capacitat de diagnosi i la presa de decisions en la gestió sostenible dels senders.

Aquest treball s’emmarca dins les línies de recerca del GISEAFE vinculades a la sostenibilitat, la gestió d’espais naturals i l’anàlisi dels impactes derivats de les activitats recreatives.

L’article complet està disponible en format Open Access a través de Springer Nature